Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

estalonar2

v. tr. [LC] Trepitjar els talons (d'algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m'acostis tant, que m'estalones.
v. tr. [LC] Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l'estalonés.
v. tr. [LC] per ext. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions